El comiat

Han passat quatre mesos d'ençà que vaig iniciar la recta final d'aquest meravellós tram, el qual forma part d'un camí que no té final. Educar no és fàcil, si ho vols fer bé, clar. En aquesta assignatura hem vist fonaments teòrics, nous projectes i metodologies innovadores; ens hem posat les ulleres per canviar la mirada i hem pres consciència de les dificultats que poden sorgir dins l'aula. Però no hi ha receptes màgiques, ni pocions encantades. Els educadors no tenim una fórmula matemàtica perquè l'infant aprengui millor perquè cada alumne és un món, una equació diferent, que fa que nosaltres, els docents hàgem de reformular-ho tot i trobar alguna variable que compartesquin tots els nostres infants.

Educar és un repte, però sabem que trobarem la manera que totes les criatures amb qui compartim aula puguin aprendre amb igualtat de condicions, però equitativament. Sabrem donar resposta a aquell infant que presenti una barrera en el seu aprenentatge o en la seva participació. Cooperarem amb els nostres companys de feina per crear un espai adequat d'allà on brotin els millors projectes per enriquir l'educació de tots els alumnes. Farem xarxa amb els veïns, les famílies dels infants i totes les entitats del nostre entorn per capgirar l'ensenyament que hi ha a les aules. Guiarem als infants i als tutors per flexibilitzar el currículum i els objectius.

En definitiva, ser mestra de suport no serà una tasca fàcil, però només es necessiten tres superpoders: motivació, perseverança i entusiasme.

Així doncs, acaba aquí el meu petit viatge per arribar a una aula de primària. Amb ganes, il·lusió i molta, molta por, però tenc clar que ho aconseguirem!

Imatge:

Turú, J. (s. f.). Si els deixem d’etiquetar els deixarem ser! [Il·lustració]. Pinterest. https://i.pinimg.com/originals/41/63/84/416384788d8fad0a9c5dd01b607df2be.jpg